diumenge, 24 d’agost del 2008

FAVÀRITX

Avui he quedat amb la GER.
Després de treballar plegades durant tot un curs,... ara ens veurem de debò les cares!!
A la nit he d'anar a buscar la família a l'aeroport.
Aprofito per passar per Favàritx.
Segurament un dels paratges més visitats i un dels més inquietants.
És un partage insòlit. Gris, negre, sens vegetació... Gairebé lunar. Algú em renyarà per dir això.
És un esperó de costa, esculpit en roca negra. Quan hi ha temporal és esfereïdor. Apassionant. L'embat de les onades és un espectacle.
Aquestes roques que podríen semblar volcàniques, en realitat varen ser sedimentades en un fons marí, ara fa una 330 milions d'anys. Res, fa dos dies! ("El naixement d'una illa" Joan Rosell i Carme Llompart)
No en tinc mai prou de tornar a Favàritx.
Hi he anat fins ben bé al final, on s'acaben les roques.
He fet algunes fotos i com no, he caigut de cul a l'aigua. He salvat la NIKON (per sort) però porto uns quants morats al cul.
Les tradicions no es poden perdre!!


BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.